Ben Amics reclama mesures contra l’exclusió laboral de les persones transsexuals amb motiu de l’1 de Maig

La precarietat, l’atur i l’assetjament a la feina són alguns dels problemes que dificulten la plena integració d’aquest col·lectiu

30-4-2010

Ben Amics, l’Associació Lesbiana, Gai, Transsexual i Bisexual de les Illes Balears, amb motiu de la celebració de l’1 de Maig, Dia Internacional del Treball, reclama mesures efectives contra la greu situació d’exclusió laboral que pateixen les dones i homes transsexuals i que situa aquest col·lectiu com el més afectat per la precarietat, l’atur i l’assetjament a la feina.

Dins l’actual context de crisi econòmica, amb dades alarmants d’atur, les persones transsexuals necessiten un esforç extraordinari per part de les administracions i dels agents socials a fi d’aconseguir avanços en la seva plena integració laboral i social. La Unió Europea ja va advertir que les dones transsexuals representen un dels col·lectius amb major risc d’exclusió i pobresa.

Alguns dels aspectes que causen aquesta exclusió laboral són la manca de formació inicial o no completada, el desconeixement de les eines per a la recerca d'ocupació, la por escènica (per exemple davant una entrevista de feina), els estereotips en l'imaginari cultural de les persones transsexuals i també la incongruència entre l'aspecte físic i les dades del DNI.

Les dones transsexuals, que passen menys desapercebudes en la societat, són rebutjades en gairebé qualsevol professió i algunes no veuen altra sortida que dedicar-se al món de l'espectacle o la prostitució per a sobreviure. L'estereotip que vincula la realitat transsexual i el treball sexual està assumit fins i tot dintre del col·lectiu transsexual (encara que la realitat ens diu que existeixen altres ocupacions al marge del treball sexual encara que no sense dificultats).

Segons dades aportades pel Parlament Europeu, en 1989 més del 60% de les dones transsexuals de tot el continent exercia la prostitució. Aquest índex era encara major a Espanya. Actualment, la prostitució l’exerceixen una minoria de les dones transsexuals espanyoles i al voltant del 90% són d’origen llatinoamericà. La forta exclusió del mercat laboral i la inexistència d'itineraris especialment adaptats a les seves necessitats específiques per part de l'administració, expliquen per quina moltes dones transsexuals trien el treball sexual com forma de subsistència.

Dintre del grup de dones transsexuals que són treballadores sexuals, un bon percentatge han pres la seva decisió per lliure opció o per millorar els seus ingressos econòmics, a la vista de la comparança salarial amb altres activitats econòmiques. També hi ha un sector sense formació, sense alternatives d'inserció, que acaba en aquesta ocupació. En qualsevol cas és imprescindible que existeixin programes d'inserció laboral perquè cap dona es vegi obligada, pel context que sigui, a exercir la prostitució en contra de la seva voluntat.

En el cas de les persones que sí aconsegueixen trobar una feina, en moltes ocasions acaben enfrontant-se a l'assetjament de companys i companyes del treball que fins i tot poden desembocar en l'abandonament a causa de la pressió, burles i insults… és a dir la transfobia.